Diabetis mellitus tipus 2

Diabetis mellitus tipus 2

Tipus	diabetis mellitus i malaltia
Especialitat	medicina familiar i endocrinologia
Clínica-tractament
Símptomes	poliúria, polidípsia i polifàgia
Medicació estatina, metformina, inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina, dieta sana, activitat física, luseogliflozin (en) , miglitol (en) , dapagliflozina, teneligliptin (en) , colesevelam, ertugliflozin (en) i anagliptin (en)
Patogènia
Associació genètica	FAF1 (en) , ARL15 (en) , MPHOSPH9, RNF6 (en) , PCBD2 (en) , CRHR2 (en) , TCF7L2, CDKAL1 (en) , KCNQ1, JAZF1, KCNJ11 (en) , DGKB (en) , MTNR1B (en) , HNF4A (en) , FTO, GLIS3 (en) , IGF2BP2 (en) , PPARG (en) , HNF1B, HNF1A (en) , SLC30A8 (en) , WFS1 (en) , UBE2E2 (en) , HMG20A (en) , ZMIZ1, ADCY5 (en) , LINGO2 (en) , DNER (en) , GPSM1 (en) , SLC16A13 (en) , MAEA (en) , RHOU (en) , TGFBR3 (en) , PPARD (en) , CCDC102A (en) , GRK5 (en) , RASGRP1 (en) , CCNQ (en) , Laminina, alfa 1, SYK, ZFAND3 (en) , PEPD (en) , CMIP (en) , ST6GAL1 (en) , VPS26A (en) , PTPRD, PEX5L (en) , CR2 (en) , acetilcolinesterasa, TCERG1L (en) , fimbrina, MARCHF1 (en) , SASH1 (en) , LIMK2 (en) , SRR (en) , THADA i ELMO1 (en)
Classificació
CIM-11	5A11
CIM-10	E11
CIM-9	250.00 i 250.02
CIAP	T90
Recursos externs
OMIM	125853, 601283, 601407, 603694 i 608036
DiseasesDB	3661
MedlinePlus	000313
eMedicine	117853
MeSH	D003924
Orphanet	181376 i 181376
UMLS CUI	C0011860, C0011860 i C5679587
DOID	DOID:9352

La diabetis mellitus tipus 2 o diabetis tipus 2 (antigament anomenada diabetis de l'adult o diabetis no-insulinodependent, per tal de diferenciar-la de la diabetis mellitus insulinodepenent -diabetis tipus 1-), habitualment abreviada com a DM2, és una malaltia caracteritzada pels alts nivells de glucosa en sang (és per tant una diabetis mellitus) en un context de resistència a la insulina i deficiència relativa d'insulina.^[1] Tot i que inicialment sovint es controla només incrementant l'exercici i amb una modificació de la dieta, quan la malaltia progressa els medicaments són necessaris.

S'estima que als Estats Units hi ha uns 23.6 milions de persones (el 10,2% de la població) que pateixen diabetis, sent 34,2 milions els casos diagnosticats,^[2] el 90% dels quals són DM2.^[3] Amb els nivells de prevalença duplicats entre el 1990 i el 2005, els CDC (Centers for Disease Control and Prevention) ha qualificat aquest augment com a epidèmia.^[4] Segons el resultat de l'estudi di@bet.es, la incidència de la DM2 a l'Estat espanyol és de 11,6 casos/1000 persones-any (període d'observació: 7,5 anys).^[5]

Tot i que tradicionalment era considerada una malaltia d'adults, la DM2 es diagnostica cada vegada més en nens de forma paral·lela a les creixents taxes d'obesitat^[6][7] a causa de les alteracions en els hàbits alimentaris, així com en els estils de vida durant la infància.^[8]

A diferència de la diabetis tipus 1, a la tipus 2 hi ha molt poca tendència cap a la cetoacidosi, encara que no és impossible que aparegui.^[9] També és possible que es doni una hiperglucèmia no cetònica, la qual cosa també és molt perillosa.^[10] Ambdues formes de diabetis provoquen canvis metabòlics complexos i multifactorials que molt sovint donen lloc a danys i impediments en la funció de nombrosos òrgans, sobretot del sistema cardiovascular.^[11] Tot això comporta un augment de la morbiditat i la mortalitat tant en individus amb DM1 com amb DM2, però cada tipus de diabetis té un origen i un tractament diferents malgrat la similitud de les complicacions.